Guarda i custòdia compartida o guarda exclusiva dels menors a favor d’un sol progenitor?

Sovint, els pares i les mares que vénen al meu despatx de Barcelona, ​​Vilafranca del Penedès o Palma de Mallorca , saben perfectament quin tipus de guarda volen exercir amb els seus fills menors després del divorci o separació de parella no casada , o si una guarda i custòdia compartida entre tots dos progenitors, o per contra, si una guarda exclusiva a favor d’un sol progenitor .

Tots els pares i les mares tenen motius per a considerar que el tipus de guarda i custòdia que proposen per als seus fills és el millor per a ells, i que el règim de guarda i custòdia proposat d’advers, per contra, serà perjudicial pels fills i només atén a interessos particulars, com ara interessos econòmics o interessos per obtenir l’ús de l’habitatge familiar fins com a mínim la majoria d’edat dels fills.

Sigui com sigui, és obligació de l’advocat especialista en dret matrimonial, un cop avaluats els fets exposats pel client, traslladar-li les possibilitats d’aconseguir el règim de guarda i custòdia que proposa per als seus fills menors, a fi que el pare o la mare tingui tota la informació necessària que li permeti prendre la decisió de lluitar, en un procediment de mutu acord o en un procediment contenciós de divorci o separació de parella no casada, per la guarda i custòdia compartida o per la guarda exclusiva a favor d’un sol progenitor.

Quan es tracta de determinar judicialment quin tipus de guarda és la que s’ha d’acordar, és doctrina reiterada del Tribunal Suprem que quan es discuteix la guarda i custòdia compartida només pot examinar-se si el jutge a quo ha aplicat correctament el principi de protecció de l’interès del menor, motivant prou, a la vista dels fets provats en la sentència que es recorre, la conveniència que s’estableixi o no aquest sistema de guarda. I la raó es troba en que «la finalitat última de la norma és l’elecció del règim de custòdia que més favorable resulti per al menor, en interès d’aquest».

Per tant, sigui quin sigui el tipus de guarda i custòdia que un pare o una mare vol que se segueixi envers els seus fills després del divorci o separació de parella no casada, s’ha d’acreditar que és el més beneficiós per als menors, perquè el jutge d’instància, atenent al cas concret, resolgui a favor o d’una guarda i custòdia compartida , o d’una guarda i custòdia exclusiva a favor d’un sol progenitor .

El que és indubtable és que si en el primer procediment de divorci o separació de parella no casada , ja sigui contenciós o de mutu acord, no es lluita per aconseguir el règim de guarda i custòdia que s’entén més beneficiós per als nens menors de la parella , difícilment s’aconseguirà que s’acordi aquest règim en un procediment posterior, sobretot, si tenim en compte que l’altre progenitor es negarà al canvi de guarda perquè en el primer procediment ja haurà aconseguit els seus objectius pel que fa a la guarda dels fills de la parella.