Règim de visites de fills menors a favor d’avis, germans o persones pròximes.

Aquesta setmana m’ha arribat una sentencia d’un judici que vaig fer sobre un avi que volia poder passar més temps amb el seu net, donat que els pares només li deixaven estar i veure al net una estoneta els divendres per la tarda, que li baixaven al parc, i sempre en presencia dels pares i quan a aquests els hi anava be.

L’avi, que sempre havia tingut molt bona relació amb tots els membres de la família, fa un temps va decidir divorciar-se de l’avia, i refer la seva vida amb una altre persona. Per aquest motiu, el fill i la nora impedien que l’avi passes estones amb el net a soles, donat que consideraven que el menor no tenia que tenir cap tipus de tracte amb la nova parella de l’avi.

L’avi per la seva part, durant molt de temps va intentar raonar amb el seu fill i la nora per normalitzar la relació familiar, però sempre va rebre una negativa rotunda a que pogués passar estones amb el seu net a soles, per dur-lo, amb o sense la seva actual parella, al parc, al cine o a casa, per jugar o passar una estona amb el menor sense tenir que estar al carrer.

Davant aquesta situació, i després d’haver intentat una mediació i un mutu acord, donat que entenia que judicialitzar-ho suposaria que les relacions familiars es veiessin encara més perjudicades, vaig interposar una demanda en base a l’art. 236-4.2 del Codi Civil de Catalunya que determina que “los progenitores deberán facilitar las relaciones de los hijos con los abuelos, hermanos y personas próximas, salvo que exista justa causa.

Jo considerava que tot i que els pares deixaven que l’avi veiés el menor, cada cop li restringien més aquestes visites, o sigui que no li facilitaven, i que no existia justa causa, donat que el fet que l’avi tingués una nova parella no era motiu suficient perquè no veiés al net.

Per contra, l’advocada contraria defensava que en cap cas s’impedia que l’avi veiés el nen, i que per tant, no corresponia que el Jutge dictaminés un règim de visites a favor de l’avi.

El Jutge, després d’escoltar tan als pares del menor com amb l’avi, va dictaminar lo següent:

Es por ello por lo que, en beneficio del interés del menor, se considera adecuado que el niño pueda disfrutar mínimamente de su abuelo sin restricciones ni supervisiones de los padres. No son necesarias las supervisiones porque en ningún momento los padres han puesto de manifiesto que el abuelo trate mal, descuide, se despreocupe o no trate con cariño al niño, sino todo lo contrario. En todo momento, en el acto de la vista y en la contestación a la demanda, hacen hincapié en la normalidad o naturalidad de la relación entre nieto y abuelo (es mas, afirman que el niño no es consciente de todo este conflicto, lo que es de valorar muy positivamente a las partes en esta controversia). No son adecuadas tampoco las restricciones de que el abuelo vea al niño sin presencia de su futura esposa dado que no existe ningún motivo claro y concreto de que el contacto con esta persona pueda perjudicar al menor y así lo han manifestado los padres en el acto del juicio. (…)

Por tanto, ha de garantizarse unas visitas aunque sean mínimas, sin perjuicio de que las partes lleguen a otros acuerdos. De esta manera se garantiza el contacto con el abuelo, de una forma naturalizada, sin sujeción a restricciones o condiciones y es un contacto mínimo, debido a que se trata de un abuelo, que, como saben las partes, no puede equipararse con un régimen de visitas que se establecen entre progenitores en los procedimientos matrimoniales y por lo tanto no estableciendo mas especialidades en fechas de vacaciones o especiales.

Per tant, de la sentencia se’n desprèn, que és beneficiós pels menors relacionar-se amb els avis, i només es podrà impedir aquesta relació si existeix justa causa que ho justifiqui, sent que en cada cas s’haurà de concretar y acreditar per la part que l’al·legui.

Sent així, aquest mateix raonament es pot utilitzar tan pels avis, com per quan s’impedeix a un germà, ja major d’edat, que es pugui relacionar amb el seu germà menor d’edat, i també, per quan s’impedeix, a una part de la família que es relacioni amb un menor per causa no imputable a ells.