Pensió d'Aliments

S'entén per aliments tot el que és indispensable per al manteniment, l'habitatge, el vestit i l'assistència mèdica de la persona alimentada, així com les despeses de formació si és menor.

L'obligat a prestar aliments haurà de fer front a la despesa de continuació de la formació un cop assolida la majoria d'edat, si no l'ha acabada abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular. Els germans majors d'edat i sense discapacitat només tenen dret als aliments necessaris per a la vida.

Els cònjuges, descendents, ascendents i germans estan obligats a prestar-se aliments.

Només té dret a reclamar aliments la persona que els necessita o, si escau, el seu representant legal i l'entitat pública o privada que l'aculli, sempre que la necessitat no derivi d'una causa que li sigui imputable i mentre la causa subsisteixi. Es té dret als aliments des que es necessiten, però no es poden sol·licitar els anteriors a la data de la reclamació judicial o extrajudicial. Tanmateix, en el cas dels aliments als fills menors, es poden sol·licitar els anteriors a la reclamació judicial o extrajudicial, fins a un període màxim d'un any, si la reclamació no es va fer per una causa imputable a la persona obligada a prestar-los.

La quantia dels aliments es determina en proporció a les necessitats de l'alimentat i als mitjans econòmics i possibilitats de la persona o persones obligades a prestar-los. Les parts, de mutu acord, o l'autoritat judicial poden establir les bases de l'actualització anual de la quantia dels aliments d'acord amb les variacions de l'índex de preus al consum o d'un índex similar, sens perjudici que s'estableixin altres bases complementàries d'actualització. Aquesta quantitat es pot suprimir, reduir o ampliar si canvien les circumstàncies que van determinar la pensió d'aliments. L'alimentat està obligat a comunicar a l'alimentant el canvi de circumstàncies tan aviat com es produeixi.

L'obligació d'aliments s'ha de complir en diners i per mensualitats avançades. Però la pensió d'aliments no només es pot pagar en diners: el deutor d'aliments també pot optar per satisfer-los acollint i mantenint a casa seva la persona que té dret a rebre'ls, llevat que aquesta s'hi oposi per una causa raonable o que la convivència sigui inviable. Si hi ha diverses persones obligades i més d'una vol acollir el creditor a casa seva, el jutge ha de decidir qui l'acull després d'escoltar l'alimentat i els diferents obligats. Si el creditor d'aliments té plena capacitat d'obrar i més d'una persona el vol acollir, s'ha de tenir en compte preferentment la voluntat del creditor. En qualsevol cas, és important remarcar que el dret als aliments és irrenunciable, intransmissible i inembargable, i no es pot compensar amb el crèdit que, si escau, l'obligat a prestar-los tingui respecte a l'alimentat.

L'obligació de prestar aliments s'extingeix per les causes següents: La mort de l'alimentat o de la persona o persones obligades a prestar-los. El divorci i la declaració de nul·litat del matrimoni. La reducció de les rendes i del patrimoni de les persones obligades, de manera que faci impossible complir l'obligació sense desatendre les necessitats pròpies i les de les persones amb dret preferent d'aliments. La millora de les condicions de vida de l'alimentat, de manera que faci innecessària la prestació... etc. Un exemple clar d'extinció de la pensió d'aliments és quan l'alimentat és el fill de la parella, major d'edat i independent econòmicament, és a dir, clarament incorporat al mercat laboral i amb ingressos regulars que li permeten fer front a les seves despeses. Un altre exemple és quan un obligat a prestar aliments es troba en una situació de precarietat econòmica total i, en canvi, l'altre progenitor pot fer front amb solvència al pagament íntegre de les despeses alimentàries dels fills.