Règim de visites dels avis

El nostre despatx d'advocats té 20 anys d'experiència en la tramitació i l'assessorament en sol·licituds d'un règim de visites a favor dels avis, germans o persones properes, quan un progenitor ho dificulta o ho impedeix sense una causa justa.

Des de Más que Divorcios Abogados us oferim una àmplia experiència tant per negociar amb els progenitors com per interposar demandes civils en què es sol·licita un règim de visites a favor dels avis, germans o persones properes.

Com a exemple d'aquests 20 anys d'experiència, us comento l'última sentència que m'ha arribat d'un judici que vaig portar sobre un avi que volia passar més temps amb el seu nét, ja que els pares només li permetien estar amb el menor una estona els divendres a la tarda, quan el baixaven al parc, sempre en presència dels pares i només quan a ells els anava bé.

L'avi, que sempre havia tingut molt bona relació amb tots els membres de la família, fa un temps va decidir divorciar-se de l'àvia i refer la seva vida amb una altra persona. Per aquest motiu, el fill i la nora impedien que l'avi passés estones a soles amb el nét, ja que consideraven que el menor no havia de tenir cap mena de tracte amb la nova parella de l'avi.

L'avi, per la seva banda, durant molt de temps va intentar raonar amb el seu fill i la nora per normalitzar la relació familiar, però sempre va rebre una negativa rotunda a poder passar estones a soles amb el seu nét per portar-lo, amb la seva parella actual o sense, al parc, al cinema o a casa seva, per jugar o passar una estona amb el menor sense haver d'estar al carrer.

Davant d'aquesta situació, i després d'haver intentat una mediació i un mutu acord, ja que s'entenia que judicialitzar l'assumpte només faria que les relacions familiars es deterioressin encara més, es va interposar una demanda basada en l'art. 236-4.2 del Codi Civil de Catalunya, que determina que “els progenitors haurien de facilitar les relacions dels fills amb els avis, germans i persones properes, llevat que hi hagi una causa justa.

Aquesta direcció lletrada considerava que, tot i que els pares deixaven que l'avi veiés el menor, cada vegada li restringien més aquestes visites, és a dir, no les hi facilitaven, i que no hi havia cap causa justa per impedir-les, ja que el fet que l'avi tingués una nova parella no era motiu suficient perquè no veiés el nét.

Tanmateix, l'advocada contrària defensava que en cap cas s'impedia que l'avi veiés el nen i que, per tant, no corresponia que el Jutge establís un règim de visites a favor de l'avi.

El Jutge, després d'escoltar tant els pares del menor com l'avi, va sentenciar el següent:

És per això que, en benefici de l'interès del menor, es considera adequat que el nen pugui gaudir mínimament del seu avi sense restriccions ni supervisió dels pares. Les supervisions no són necessàries perquè en cap moment els pares han manifestat que l'avi tracti malament, descuidi, desatengui o no tracti amb afecte el nen, sinó tot el contrari. En tot moment, en l'acte de la vista i en la contestació a la demanda, remarquen la normalitat o naturalitat de la relació entre nét i avi (és més, afirmen que el nen no és conscient de tot aquest conflicte, cosa que cal valorar molt positivament de les parts en aquesta controvèrsia). Tampoc no són adequades les restriccions perquè l'avi vegi el nen sense la presència de la seva futura esposa, ja que no hi ha cap motiu clar i concret que indiqui que el contacte amb aquesta persona pugui perjudicar el menor, i així ho han manifestat els pares en l'acte del judici. (…)

Per tant, s'han de garantir unes visites, encara que siguin mínimes, sens perjudici que les parts arribin a altres acords. D'aquesta manera es garanteix el contacte amb l'avi d'una manera natural, sense restriccions ni condicions, i és un contacte mínim, ja que es tracta d'un avi, que, com saben les parts, no es pot equiparar a un règim de visites entre progenitors en els procediments matrimonials i, per tant, no s'estableixen més especialitats en dates de vacances o especials.

En conclusió, de la sentència es desprèn que és beneficiós per als menors relacionar-se amb els avis, i que aquesta relació només es pot impedir si hi ha una causa justa que ho justifiqui, que caldrà concretar en cada cas i que haurà d'acreditar qui l'al·legui.

I per acabar, cal esmentar que aquest mateix raonament es pot fer servir tant per als avis com quan s'impedeix a un germà, ja major d'edat, relacionar-se amb el seu germà menor d'edat, i també quan s'impedeix a persones properes a un menor (per exemple, oncles, etc.) relacionar-se amb ell per una causa que no els és imputable.